FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos o tancat, s'aplica especialment als ulls. Caminar amb els ulls clucs. Els ulls no poden veure-hi mentre estan clucs. Fer, trobar, una cosa a ulls clucs. Tenia les parpelles mig cluques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar o caminar oscil·lant, insegur. Mostrar-se dubtós, perplex, en l'execució d'una cosa. No va pas titubejar a oferir un premi tan important. Vacil·lar en l'elecció dels mots, en llur pronunciació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i amb els tres radis inferiors separats i formant com unes potes que utilitzen per a posar-se damunt del fons i caminar, que inclou la lluerna i el garneu. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortir a un lloc més ample, més espaiós, venint d'un lloc estret. Després de caminar tres hores per un congost, desembocàrem a la plana. Desembocar un carrer en una plaça. Desembocar un riu al mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coberta plana d'un edifici o d'una part d'un edifici destinada a poder-hi caminar. Pugem al terrat i veuràs quina vista té. Estendre la roba al terrat. La meva cambra dona a un terradet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en el seu curs, fa nombroses tortes. Un carrer estret i tortuós. El caminar tortuós d'una serpent. Que no manifesta mai obertament el fi que persegueix. És un home tortuós. Seguir una política tortuosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traça a fer quelcom. Passa llarga, especialment la que es fa amb esforç i alçant molt la cama. en un tranc [o en dos trancs] En un moment, molt de pressa. Manera de caminar o de moure's. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua, es desenvolupa, etc., d'una manera regular, amb pausa i mesura. El caminar compassat de l'animal que fa rodar la sínia. Parlava amb una compassada gravetat. En mús., al compàs adequat. En la lit. catalana medieval, versificat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer escarn (d'algú). Reien d'ells escarnint-los. Imitar les accions, les maneres, la veu, etc., (d'algú), especialment com a burla. Aquesta criatura sempre escarneix sa mare. Escarnien la veu i el caminar d'aquell pobre home. [...]
